Skip to main content

Sobre la importància del que no es veu

La mirada de Jorge Riechmann

En el nostre món es dóna molta importància a les aparences o els resultats finals d'un procés. Els ciutadans crítics són conscients que sovint importa més el que no es veu, i ho rastregen per avaluar-ho i intentar millorar-ho.

Aquest article és un extracte del pròleg del llibre Sustentabilidad y Globalización, de Jorge Riechmann que vam publicar al número 14 d'Opcions.

JORGE RIECHMANN dirigeix l'Observatori de la Sostenibilitat, amb seu a la Universitat d'Alcalà. És professor titular de filosofia moral a la Universitat de Barcelona i responsable de biotecnologies i agroalimentació al Departament Confederal de Medi Ambient de Comissions Obreres. També és poeta, assagista i traductor literari.

L'important de la tecnologia genètica –com de qualsevol tecnologia—és el producte final, és a dir la planta, en el cas dels organismes modificats genèticament, opina l'investigador nord-americà G.S. Prakash, professor de la Universitat de Tuskegee (Alabama) i entusiasta president de l'organització de propaganda Agbioworld Foundation. Doncs bé, cal contestar amb un rotund no: precisament aquesta forma tan curta de vista de veure les coses és la que, en bona mesura, ha conduït a un segle de desastres ecològics i socials.

L'important no és només el producte final: importen també el procés de producció, l’“ecosistema industrial” on es realitza, les condicions de treball, el context cultural, les relacions laborals, les estructures de propietat i control sobre els mitjans de producció, la distribució dels “béns” (productes útils) i “mals” de la producció (costos externs, danys a tercers…), els efectes de la producció sobre l'entorn natural i sobre les generacions futures... Bé pot succeir que els efectes més preocupants, o directament nocius, del monocultiu massiu d'una planta transgènica tinguin lloc molt lluny –en el temps i en l'espai—d'on es consumeix el producte final. A part de les propietats i la qualitat del producte, ens interessen molt les propietats i la qualitat del procés.

De fet succeeix que, quan tractem els assumptes humans, tant a nivell individual com col·lectiu, sovint importa més el que no es veu que el que fàcilment es veu. I el mateix passa amb les qüestions ecològiques (o ecològicosocials, per parlar amb més propietat). Com quan calculem la motxilla ecològica dels béns i serveis que consumim quotidianament. Per a un producte determinat, la motxilla ecològica és la quantitat de materials que se suma durant tot el seu cicle de vida (“des del bressol fins a la tomba”, com es diu de vegades).

Així, per exemple, una safata de fusta que pesa un quilo i mig té una motxilla ecològica que pesa més de dos quilos (això és, els moviments de materials necessaris per a la seva fabricació superen els dos quilos). Però una safata de coure que presti els mateixos serveis pot tenir una motxilla de mitja tona (comptabilitzant el mineral que s’ha explotat, l'aigua que s’ha consumit i contaminat, els moviments de materials en la cadena de transport...): com es pot veure, les opcions de producció i consum que desembocaran en cadascuna de les safates tenen impactes ambientals espectacularment diferents.

La motxilla ecològica d'un cotxe pesa més de 15 tones (és a dir, més de deu vegades el pes del propi cotxe). És fàcil apreciar que, en casos com aquest, el que no es veu compta molt més que el que es veu.
Convencionalment s'empraria la imatge de l'iceberg per exemplificar aquesta situació: l'enorme massa de gel que roman sota l'aigua, i no es veu, és molt més important que la part visible.

L’abast de la idea de rastrejabilitat, que es va introduir arran d’escàndols com les vaques boges o els pollastres a la dioxina, hauria de desbordar àmpliament el marc de la seguretat alimentària. Rastrejar els orígens ocults dels processos i seguir la pista de les seves conseqüències llunyanes esdevé un imperatiu ètic i cívic en les opaques i embullades societats industrials que hem construït. La ciutadana, el ciutadà crític del segle XXI seran primordialment rastrejadors. I el pensament d'inspiració ecologista té un component essencial de rastreig.

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.