Skip to main content

Menjar sa i bo... i ràpid i fàcil, cada dia! El "fast food conscient" és possible

per Mariel Vilella

El temps que dediquem a cuinar es veu cada dia més limitat per les corredisses del dia a dia. Ja sigui perquè treballem lluny de casa, perquè tenim poc temps per dinar, perquè cada membre de la família fa un horari diferent o perquè estem acostumats a cuinar per al moment i sense previsió per a la setmana, el fet és que són moltes les persones que dinen fora. I de vegades de qualsevol manera.

Però menjar bé i de forma equilibrada sense dedicar-hi gaire temps no és cap missió impossible. El secret rau en una bona organització a la cuina.

Menjar fora diàriament implica tenir menys control sobre com ens alimentem -majoritàriament el menjar no és ecològic ni sabem d'on prové ni com s'ha cuinat, i sovint conté més greixos, farines i olis industrials- i pagar un extra econòmic perquè ens ho donin fet. Si bé és una opció a tenir en compte, de menjar sovint fora de casa se'n ressent la salut i la butxaca.

És clar que cuinar és una activitat que necessita un mínim de temps, i és una decisió personal fer-li un lloc o deixar-ho de banda. Ara bé, menjar sa i bo cada dia de tupper o dedicant poca estona a cuinar en el moment de menjar no és cap missió impossible, ni de cap manera ha de ser sinònim d'hamburgueses barates. Com deien fa temps amb molt d'humor des de la Plataforma per la Dignitat del Tupper, cada dia som més els que ens organitzem per menjar bé malgrat les presses i volem solucions culinàries pràctiques i ràpides que s'adaptin al nostre dia a dia. Aquí donem algunes idees que podem aplicar tant si ens emportem dinar per menjar fora com si dinem a casa però amb poc temps.

LA CLAU: UNA BONA PLANIFICACIÓ

Pensem què menjarem cada dia de la setmana per dinar i per sopar, tenint en compte:

  • Com es presenta la setmana: quins dies podrem tenir més o menys temps per cuinar?
  • Podem repetir plats o parts de plats: si un dia podem fer un arròs a la cassola, cuinem-ne el doble i un altre dia només l'haurem d'escalfar. Si un vespre podem bullir espinacs, en mengem una part a la catalana per sopar, en guardem una part per barrejar amb macarrons per dinar l'endemà passat i en congelem una altra part, que podrem menjar la setmana següent per exemple amb cigrons cuits.
  • Posem cap a principi de la setmana els aliments que aguanten menys a la nevera (verdures amb fulla, principalment).
  • Alhora que planifiquem els menús, anem fent la llista per anar a comprar. Dels aliments que duren més (patates, cebes, cols, pastes, llegums...) en podem comprar per a més d'una setmana. Sempre que ens sigui possible, busquem aliments locals i ecològics i que puguem comprar a granel.


Plats que va bé de fer en grans quantitats

  • Gaspatxos i cremes fredes: les de vegetals, si hi afegim algun cereal i/o llegum poden ser un plat únic al migdia.
  • Carns fredes:
    rostides al forn, es deixen refredar fora de la nevera ben tapades o
    embolicades i senceres, i es conserven a la nevera fins a una setmana. Se n'ha de tallar la quantitat justa per a cada àpat.

Per cert, al número 19 d'Opcions hi ha un munt de coneixements i orientacions per al consum conscient de carn.

  • Escudelles/caldos de peix: en podem fer mandonguilles, croquetes, bunyols, canelons... Tot això, i a més el caldo es pot congelar. Si el posem en potets petits, tindrem cubets de caldo no industrials.
  • Estofats: a l'olla a pressió es couen molt de pressa. Les patates, que no es congelen bé, val més afegir-les-hi quan ho descongelem i escalfem de nou.
  • No renunciem a les postres! Unes quantes que es conserven bé uns quants dies: compota de fruites (6-8 dies), pomes al forn (7 dies), cóc ràpid (aguanta 4-5 dies i es pot congelar, tant la pasta crua com el cóc cuit). Més fàcil encara: fruita o fruita seca, nutritiva i gustosa.
  • Entrepans: Comprem pa per a la setmana, fem tots els entrepans
    alhora i els congelem. En traiem un cada matí i estarà llest per
    esmorzar a mig matí.


Per avançar feina dels pròxims àpats

  • Hi ha força plats que duen sofregit, en podem fer una bona quantitat de cop i guardar-lo en potets per racions.
  • Els farcits de les truites es poden guardar 4-5 dies a la nevera i es poden congelar, especialment els de carabassó, carxofes o albergínia.
  • Podem tenir llegums, cereals o pastes ja bullits a la nevera (en el cas de la pasta, agrairà que la guardem amb un raget d'oli), i combinar-ho amb algun producte fresc per al moment. Així, és fàcil fer amanides com a plat únic per emportar-se.
  • L'enciam i l'escarola es poden guardar nets i tallats en recipients no metàl·lics tapats: el tallem, el rentem bé, l'escorrem i el centrifuguem (és important perquè l'aigua sobrera no podreixi les fulles).


Per fer al moment

  • Les tècniques de cuina al vapor i el saltat són molt ràpides. Al vapor, les verdures conserven el màxim de nutrients.
  • Més enllà de la clàssica amanida d'enciam i del menys clàssic variat de fulles per amanir, hi ha moltes més verdures que ens podem menjar crues (i també marinades): espinacs, carxofes, remolatxa, col.
  • Els clàssics plats ràpids: una truita, un ou ferrat, un tall de carn o de peix...


QUE EL MENJAR NO ES FACI MALBÉ

  • Les verdures fresques, a la nevera aguanten millor a dintre d'una bossa de mater-bi (el material compostable de què estan fetes les bosses d'escombraries per a la brossa orgànica), o de roba o paper. En canvi, en una bossa de plàstic suarien i es farien malbé més de pressa.
  • Perquè un plat cuinat aguanti força temps a la nevera, poseu-lo bo i calent en pots de vidre nets omplint-los fins a dalt perquè no hi quedi aire i tapant-los bé (vindria a ser una "conserva instantània"). Però no poseu els pots a la nevera fins que s'hagin refredat! ;)
  • Perquè les patates aguantin més bé es poden coure senceres i sense pelar.

COSTA GAIRE?

  • Si us emporteu el dinar a la feina, cal que hi hagi algun equipament per escalfar-lo, ja sigui un microones o un fogó. Si no hi és, caldrà demanar-ho a qui correspongui.
  • Cuinar un dia a la setmana i tenir cinc àpats solucionats requereix una tarda o un matí a la cuina. Prèviament, s'haurà hagut de fer la compra.
  • Fer una planificació de les menjades és un exercici de reflexió i previsió que pot requerir un canvi d'hàbits si no hi estem acostumats. Al principi potser és un esforç extra.


QUÈ HI GUANYEM?

  • Comparat amb un menú de migdia, podem menjar productes del temps, locals i ecològics a un preu més baix. A més, a nivell nutricional, podem controlar més la nostra dieta i adequar-la a les nostres necessitats personals.
  • Preparar-nos els plats al nostre gust desenvolupa la nostra destresa i cultura culinària.
  • Cuinar en grans quantitats comporta un estalvi energètic; amb el mateix temps i energia tenim menjar per a més dies.
Foto: Instagram @behealthy.es 

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.