Skip to main content

Avançament de continguts: Fluor als dentífrics, sí o no?

Aquesta és una de les preguntes que ens hem plantejat al Quadern central del proper número d'Opcions, que dediquem a les pastes de dents. I és que segur que molts heu sentit rumors sobre algun possible inconvenient per a la salut de les pastes amb fluor. És una qüestió controvertida que tractem extensament a la revista, i que resumim en aquest post.

L'efecte preventiu contra les càries del fluor es va descobrir als Estats Units a mitjans del segle passat, observant la diferent incidència de càries a regions en les quals el contingut natural de les aigües en fluor era diferent. A partir d'aleshores es van estendre les pastes de dents amb fluor, i en alguns països es va prendre la iniciativa de fluorar l'aigua de l'abastiment públic. Avui s'ha demostrat que aquesta via és molt menys eficaç que l'aplicació tòpica del fluor (a través de les pastes de dents i col·lutoris, o també de gels i vernissos que apliquen els dentistes), i s'ha abandonat a diversos països (a Espanya encara es a fa una trentena de municipis).

La controvèrsia ve del fet que un excés de fluor a l'organisme pot causar fluorosi dental, una malaltia que en un grau lleu fa petites ratllades o taques blanques a les dents, i en casos més greus hi fa taques fosques, que no es poden eliminar1. Aquestes taques poden comportar dificultats de socialització a algunes persones. La fluorosi pot aparèixer a qualsevol edat, però la probabilitat és més alta quan les dents s'estan formant (fins als 6 o 7 anys).

Actualment ens trobem que el fluor ha contribuït alhora a la reducció de la incidència de càries i a un increment en els casos de fluorosi. Així ho mostra l'últim estudi fet a l'Estat, que assenyala que és una conseqüència quasi inevitable de majors aportacions de fluor procedent de diverses vies.

Bona part de la comunitat científica, les autoritats sanitàries espanyoles i la gran majoria dels fabricants de dentífrics opinen que el benefici que el fluor aporta a la salut dental supera els riscos amb escreix. A l'altre cantó hi ha per exemple els fabricants de pastes de dents naturals, que tendeixen a no posar-hi fluor (alguns sí que ho fan) sobretot perquè prefereixen aplicar el principi de precaució, pensant per exemple en la possible ingestió de pasta per part dels infants, i creient que val més prevenir la càries d'alguna altra manera que no comporti el risc de la fluorosi –principalment amb una bona higiene. I és que l'aparició dels dentífrics amb fluor ha estat simultània amb la generalització de millors hàbits d'higiene, i és complicat dilucidar quin grau de mèrit es pot atribuir a cadascun dels dos factors en la disminució de la incidència de càries.

Cadascú ponderarà els pros i els contres del fluor de manera diferent, segons la importància que personalment doni a cada aspecte. Les nostres conclusions serien:

  • A una persona poc propensa a tenir càries, ja sigui per genètica o perquè els hàbits d'higiene li són suficients per evitar-les, no li cal usar una pasta amb fluor.
  • Una persona que hi és propensa té en el fluor una prevenció eficaç, però convé parar atenció a no ingerir pasta els infants, i els adults especialment si s'usa una pasta amb més de 1.500ppm de fluor (és el cas per exemple de diverses pastes de dents de les marques Lacer i Desensin).
  • Una persona que hi és propensa però que dóna més pes als contres que als pros del fluor pot optar per alguna de les alternatives que expliquem a continuació, observant sempre si són prou eficaces en el seu cas. Sempre serà convenient consultar l'adequació de les diferents opcions amb el dentista.

Altres defenses anticàries
La primera seria posar molta atenció a la dieta i a fer una higiene minuciosa i després de cada àpat, o de cada ingestió dels aliments més proclius a redundar en l'aparició de càries (els coneixerem al proper número de la revista).

Una altra seria recórrer al xilitol. És un edulcorant, químicament semblant a un sucre, que té la particularitat que quan l'Streptococcus mutans (el principal bacteri desencadenant de les càries) l'ingereix no el fermenta, i per tant no allibera àcid, que és el que erosiona l'esmalt. Una presència continuada de xilitol a la boca, per exemple via xiclets amb xilitol, hi fa disminuir la població d'aquest bacteri. Hi ha pastes de dents amb xilitol, que frenaran l'acció del bacteri.
El pròpolis és un altre ingredient que redueix la població d'Streptococcus mutans a la boca, i sembla que remineralitza l'esmalt. També elimina altres bacteris de la placa. En trobem en algunes pastes de dents naturals.

També, en la nostra alimentació podem usar com a edulcorant l'estèvia, en lloc del sucre, que induirà menys càries que el sucre perquè no conté sacarosa; es pot autocultivar i comprar a productors locals agroecològics. Se'n pot trobar més informació a dolcarevolucio.cat.

--

Notes al peu:

1. En molta quantitat, el fluor també pot arribar a provocar fluorosi de l'esquelet, un enduriment dels ossos que els fa perdre flexibilitat, són més proclius a trencar-se i els lligaments perden mobilitat. Hi ha estudis que relacionen fluoracions altes de l'aigua amb un desenvolupament deficient de les capacitats cognitives dels infants.

Comparteix-ho i participa a la conversa:

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Refresca Escriu els caràcters que veus a la imatge.
Escriu els caràcters que veus; no cal que distingeixis majúscula/minúscula. Si no els pots identificar, clica la fletxeta i s'apareixerà un altre joc de caràcters.   Canviar per verificació auditiva.