Val més savis que experts

La mirada de Miquel Coll d'Alemany

El model de creixement de la societat occidental és insostenible en molts aspectes. L'autor ens fa observar que els avenços que anem introduint són proposats per experts en àrees de coneixement particulars, i que potser seria convenient incorporar en la presa de decisions savis amb una visió general sobre la complexitat del món.

El nostre món occidental, la nostra societat opulenta, no és en absolut sostenible. Caldrà anar-la reformant profundament, sense gaire demora si no volem exposar-nos a grans col·lapses molt dolorosos, a degradacions del nostre patrimoni més valuós de manera pràcticament irreversible.

És oportú preguntar-se com hem arribat a una situació tan preocupant. No hem evolucionat d'acord amb les innovacions tecnològiques dissenyades per experts enginyers? Les nostres administracions públiques, no han orientat l'esforç inversor d'acord amb les regles establertes per experts economistes? L'auscultació de la realitat social i econòmica, no s'ha fet seguint les recomanacions elaborades per experts sociòlegs?

Certament, hem arribat a l'atzucac on som de la mà de tota mena d'experts, experts que pel que es veu no eren prou savis. Ho sabien quasi tot de quasi bé res (la seva parcel·la professional), mentre que ignoraven la resta quasi del tot. Els fallava la visió de conjunt, l'equilibri assenyat. No tots els mals s'han d'atribuir a la lògica capitalista i a la seva obsessió pels guanys màxims de l'inversor privat.

Eren experts i no savis els que van construir la presa d'Assuan al Nil. Experts en preses i en energia hidroelèctrica i en regadius agrícoles i en finançament de tot plegat, i per això la presa aguanta ferma i produeix molts gigavats-hora cada any i fa possible una producció agrícola molt més gran. Però no eren prou savis per preveure l'impacte negatiu brutal que una tal inversió tindria en tota la vall del Nil, impacte capaç de destarotar tot Egipte, un país afaiçonat al voltant d'aquest mític riu, el seu delta i la zona costanera d'influència (vegeu els detalls concrets en el magnífic manualet de J. Terrades Ecologia d'avui , Ed. Teide 1971, p. 70-72).

Fou un equip d'experts fiscals el que va concebre la taxa turística de les Balears, un petit pedaç -millor això que res- en un sistema fiscal que és tot ell obsolet i que està clamant perquè un equip de savis el renovi de dalt a baix i així pugui empènyer eficaçment el nostre món cap a la sostenibilitat i la reducció de l'atur.

La realitat és molt complexa, i un dels trets essencials d'aquesta complexitat és que tot està lligat o connectat amb tot. Dit de forma més acadèmica, les realitats complexes com les nostres societats humanes tenen una estructura sistèmica. D'ací ve que en ecologia es parli d'ecosistemes.

Introduir un canvi significatiu en un sistema pot provocar que es capgiri tot. Per això preocupa tant la introducció, volguda o accidental, d'espècies exòtiques en un ecosistema. Les innovacions tecnològiques han demostrat això mateix al llarg de la història. L'aparició de la impremta va donar pas a un món nou, i el mateix es podria dir del tren i l'automòbil, el telègraf i el telèfon, el cinema i més encara la televisió, o avui internet i els mòbils. Només els savis comprenen això d'una manera profunda i actuen en conseqüència.

•Miquel Coll és enginyer industrial i ha estat molts anys funcionari de l'administració pública. El 1976 va publicar un dels primers treballs dins de l'ecologisme català, l'article-manifest "Clam per una Catalunya solidària" (a la revista Qüestions de Vida Cristiana n. 83).

 

CRIC — Pl. Molina 8, 1er, 08006 Barcelona
93 412 75 94 — cric@pangea.org — www.opcions.org