Indústria i cadàvers

A l'Estat espanyol hi ha unes quantes empreses fabricants d'armament i equipament militar, que produeixen tant per a l'exèrcit espanyol com per a l'exportació. I hi ha algunes altres empreses que tenen interessos accionarials o productius en la indústria militar.

L'entrada d'Espanya a l'OTAN l'any 1982 va iniciar un procés de creixement de la indústria espanyola d'armaments que suposadament havia de modernitzar els dispositius de les forces armades de l'Estat per tal que fossin homologables amb les dels nous socis. Per a la consecució d'aquest objectiu s'hi assignaren ajuts públics, compres estatals, pressupostos de recerca, plans electrònics i informàtics i facilitats exportadores, sense fer constar, però, quines eren les amenaces que obligaven a tals arsenals. Amb el pas dels anys el resultat del procés ha estat espectacular: pèrdues globals constants, ocupació mínima, absorció de més d'un terç de la despesa pública espanyola destinada a la investigació científica, exportacions agressives a països en guerra, i com a cloenda sanejament a càrrec dels impostos ciutadans, venda a preus de saldo a empreses estrangeres, i compromisos d'importants compres per part del Ministeri de Defensa a aquestes companyies.

Aquests antecedents ens condueixen al moment actual del sector de l'armament espanyol. Amb dades de l'any 2000 - malauradament les del 2001 encara no han estat publicades - podem saber que la seva activitat de 1.530 milions d'euros representava l'1,53% de la producció industrial espanyola, que els 13.000 llocs de treballs directes generats significaven el 0,44% de la població ocupada en el sector secundari, i que els 616 milions d'euros exportats suposaven el 0,50% de les vendes espanyoles a l'exterior.

La majoria d'exportacions d'armament espanyol van a països en guerra civil o amb règims opressius

Les produccions de les empreses que podem veure a la taula van òbviament destinades al subministrament de l'exèrcit espanyol, però també a l'exportació. I resulta que una part important de les vendes es dirigeixen a països del Sud, sovint implicats en guerres civils o veïnals, violència estructural i manca de respecte pels drets humans. Aquestes vendes se salten sense cap escrúpol el codi de conducta aprovat pel Consell de Ministres de la Unió Europea que limita la venda d'armes en casos com els esmentats. Només a títol d'exemple podem fer esment de la recent informació donada pel Ministeri d'Economia sobre el destí de les exportacions espanyoles d'armament corresponents a l'any 2001. Si fem exclusió dels països desenvolupats, les armes espanyoles han anat a parar, per aquest ordre, als següents països: Marroc, Aràbia Saudita, Kuwait, Malàisia, Sri Lanka, Egipte, Índia, Filipines, Argentina, Israel, Turquia, Pakistan, Colòmbia i Indonèsia.

Quines són les nostres possibilitats davant de tanta hipocresia, doble llenguatge i falsa defensa dels ciutadans? Evidentment la denúncia, les accions dels moviments per la pau, la pressió política i l'educació per la noviolència hi tenen molt a fer, però no podem oblidar el nostre comportament com a consumidors i usuaris de totes aquelles empreses que tenen interessos en el negoci de la mort. A la dreta n'hi ha una llista.

Principals empreses productores d'armament espanyoles

Tant la revista com aquest web estan sota una Llicència de Creative Commons.